divendres, de gener 05, 2007

Referèndum és Democràcia- Valent de Mena


Al nostre País hi ha gent valenta, heroica com ho era en Carles Fontserè i com també ho és amb la seva joventut, ment clara i cor valent l' Èric Bertran.
Tothom - qui ha volgut- coneix mes o menys l'historia.
Per vergonya de tota la resta de ciutadans sols ell ha fet el que per dret i dignitat hauríem de fer tots els catalans.

Ara s'estrena a Sant Cugat del Vallés- el proper 26 de Gener- una obra de teatre que recrea els fets, l'angoixa, la por , la persecució , l'acarnissament de l'estat i de ciutadans com els de l'institut de Vidreres.
Aquí us adjunt-ho el link d'una entrevista a RAC1 a l'Èric Bertran i a la seva mare.


Amb tot caldria recolzar a la família en la seva demanda contra l'Estat, la fiscal i la psicòloga del ministeri de l'interior.

Si nosaltres no ho fem ara, algun dia ens passara a nosaltres mateixos.

Moltes gràcies Èric Bertran per ser com cal i valent de mena!

divendres, de desembre 29, 2006

Que passa amb les ensaïmades ?!!!


Estava buscant informació sobre les ensaïmades de Mallorca i mira per on, la web del Consell regulador no l'hi funciona la versió del web en català, encara que si en tres altres llengües (castellà, Angles i alemany).

Soc malpensada i crec que el fora de servei és més que una manera de dir que actualment no funciona.

Investigarem, a veure que passa, si serà com aquell conseller d'educació del País valencià que puguen parlar a la comissió europea amb la llengua pròpia del país que representava ho va fer en llengua estrangera.

dissabte, de novembre 25, 2006

Genocidis a l'engrós


Fa dies que ensopego en genocidis arreu del mon.
Actuals i de fa anys o segles) Guinea,Armenia , Guatemala, Birmania , Dárduf, Xile, Xile etc.


I crec realment que s'expliquen poc, que son poc perseguits i reparats.
N´hi han que son més clars, ni han que son camuflats, com el cas de Catalunya a la mal anomenada Guerra Civil, ja que els franquistes van afusellar persones com per exemple en Carrasco i Formiguera (UDC) perquè malgrat era de dretes i catòlic tenia la taca del catalanisme. I sobretot perquè fins l'any 1959 encara s'afusellaven ciutadans per ser del bàndol perdedor.

Aquests fets han de ser recordats- sobretot a partir de certes cartes- i publicitats arreu, per tal de que no torni a succeir.

dissabte, de novembre 18, 2006

Bella Sera i mala baba


Porto cert temps prenen Vins d'un celler de la Toscana i al Veneto anomenat Bella Sera.
El vaig prendre per primer cop a casa del meu fill petit a New York. La relació qualitat- preu és fantàstica, si en teniu oportunitat probeu-lo , no us fallarà.

Amb tot i malgrat tot, els de casa nostra no queden per sota i ara que vindrà la campanya del boicot espanyol, caldrà esmerci mès atenció.

Els vins, els de casa -etiquetats en català- i si no, hem d'estar oberts al Mon i la terra no s'acaba a les Castelles.

Per cert una pregunta:
Atiar l'odi explicit a una comunitat sols és delicte s i el gentilici és jueu o tens la pell de color negre?. Potser que la fiscalia espanyola penqui una mica i demandi a un tal Juan Garcia Santandreu -.

Miguel Poveda


Personalment no soc una fan del flamenco.
Tampoc estic molt entesa del bailaores o dels cantants, i el mes segur és que si dic la Pantoja, segurament no serà flamenc.

A diferencia d'altra gent , jo crec profundament amb el meu País i amb la capacitat que te malgrat tot amalgamar persones, sensibilitats i orígens sense perdre al final el seu esperit.
Ja va passar quan vam doblar la població amb l'arrivada dels nostres cosins els occitans.

Dic tota aquesta parrafada, perquè a partir d'un post- no em feu dir quin, perquè ja no ho recordo- he descobert el flamenc fet en català i un cantant amb una sensibilitat i una expressió que et fa parar l'orella: Miguel Poveda.
Sens dubte, el camí per la plena llibertat de tots els catalans també passa per aquest Desglaç, mercès Miguel !

dimecres, de novembre 15, 2006

El cava dels meus parents




Tinc una anècdota a explicar, si algú em llegeix que ja és molt suposar.

Era la època del boicot al cava català - crec que s'institucionalitzara ja com a fixe cada any- i uns parents molt propers ens van convidar a dinar a casa seva.
Van comentar- son militants de CDC- que ells defensaven el cava català, en bevien quasi cada dia, de fet el compraven a caixes que els hi portava un senyor ja feia anys.
Van portar una ampolla a la taula i no va ser la nostra sorpresa veure que l'esmentada ampolla estava etiquetada en castellà i amb un numero de registre, on no podíem escatir don estava elaborada.

Sovint penso amb aquest fet quan veig les reaccions dels partits regionalistes i els comissaris polítics dels salvapatries que titllen - això si cobrant- als altres de salvavides.

Per cert la torna son menys paraules, pels fets els coneixerem.
Sobretots certes webs que sols tiren cap a lluites fratricides, segurament els mateixos que van ajudar als sublevats i perjurs a la república espanyola .

La Renfe camí cap a la Sobirania


Per enèsima vegada problemes amb la Renfe - quant no és al aeroport-.
A mi personalment la Renfe no em fa patir , jo faig servir el ferrocarrils de la Generalitat i no em puc queixar.
Peró la Renfe és l'efecte de la causa: ser una colònia bananera.
I crec que de totes totes, que podem començar per aquí, exigir que traspassin el servei de rodalies a la Generalitat i amb això caldrà comptar amb tots els usuaris -ja siguin de CiU, Ciudadanos, PP's o Socialistes- .

Jo pregaria aquest senyor Rivera i Cia, ja que primer son les persones, pensin amb tots els ciutadans i ciudadanos que necessiten el servei de rodalies i comencin a lluitar per la transferència total i definitiva d'aquest servei.
La Torna del mal servei espanyol és gestionar-lo nosaltres.

dimarts, de novembre 14, 2006

Tothom important ha esta fixat per la poli


Tothom important ha esta fixat per la policia.
Això es el que se'n desprèn de visitar aquesta web americana .
L´home més ric del món ( Bill Gates) o el més celebrat del USA ( Martin Luter King).

La Torna és recordar-ho quant ens empresonin per lluitar per la llibertat del nostre poble.

dissabte, de novembre 11, 2006

Un Euro?


La Plataforma Sobirania i Progrés va endavant, ja som més de 6.400.
Una bona idea és col·laborar amb un euro tots els subscrits a ella.
Un euro és quasi res, potser la torna a tant necessària col·laboració a la lluita pel país serien 10.